Arxiu d'etiquetes: Johann Sebastian Bach

El Messies de Händel


Arriba Nadal i amb ell els seus dies de festa. Siguin poc o molts els que amb fe catòlica assisteixin a les diferents manifestacions religioses d’aquests dies, hi ha també motius pels no creients, ateus o agnòstics per trepitjar els grans temples cristians de la nostra geografia. La raó: l’autèntica profusió de concerts de música sacra que es presenten per aquesta època, com també per Setmana Santa.Händel (1685-1759)

Per exemple, el celebèrrim Messies de Händel (Georg Friedrich Händel 1685-1759) és el desembre un dels més representats. Sense anar més lluny, ahir a càrrec de l’Orquestra Barroca Catalana i Cor Lieder Càmera. El lloc: la Basílica de Santa Maria del Mar; altrament coneguda per alguns com La Catedral del Mar arrel d’un passat èxit editorial (best seller d’Ildefonso Falcones) se’n van fer una magnífica interpretació. Llàstima que les dimensions del temple es presentaven descomunals en comparació a la potencia vocal dels solistes (que no del cor).Santa-maria-del-mar

Com es recordarà, “El Messies” és un oratori de quasi dues hores de durada que té per un dels més celebrats fragments el famós “Al•leluia“, banda sonora d’un bon nombre de casaments religiosos (no sé ben bé per què, tenint en compte que aquest “Al•leluia” té a veure en la resurrecció de Crist i per tant en l’època de Pasqua).

“El Messies” es va estrenar a Dublín l’abril del 1742, quan aquí Barcelona tot just havien passat només 28 anys de la nostra derrota davant del setge ferotge perpetrat per Felip V. Aquest monarca, que no se’n sortia sol va haver de recórrer amb suplica a la col·laboració del seu avi francès Lluis XIV per tal què li aportés un petit contingent militar de “només” 20.000 homes (amb la seva corresponent artilleria) per enderrocar la tossuda resistència catalana.

Ens trobem enmig de l’època Barroca europea que relativament poc temps després es posaria en marxa per escalfar els motors i entrar de ple a la Il.lustració. Així, mentre els catalans seguíem llepant-nos les ferides provocades per la desastrosa guerra de Successió i els del centre de la península intentaven crear una Espanya unificada a base de la força, entre tots perdíem el nord (mai més ben dit) de la revolució en el camp del pensament i de la cultura. A Europa (sobretot França, Anglaterra o Alemanya) s’estaven ja pre-configurant els primers Estats-Nació amb els seus defectes i les seves virtuts.

Uns cinquanta anys més tard de l’estrena de l’obra en qüestió, a França, la indolència i la displicència tan de la noblesa com de l’església acabarien encenent la guspira de la irritabilitat. La desfavorable evolució de l’economia estava provocant a les classes populars grans retrocessos en poder adquisitiu fins el punt de començar a patir fam i tota mena de penúries. A la llarga, com és sabut, això li costaria el cap (entre uns quants milers) també al rei francès Lluís XVI (que tant abadonada tenia a la Maria Antonieta per culpa d’una fimosi), hereu de l’anteriorment esmentat proveïdor militar de Felip V, Lluís XVI.

Clar que d’aquest darrer fet fa ja més de 200 anys. Però alguns diuen que el malestar actual comença a presentar alguns paral·lelismes evidents amb moments històrics previs a fets violents o revolucions. No sé si és el nostre cas. Per saber-ho caldrà anar prenent puntualment el pols a la violència del carrer. De moment aquesta no es fa notar gaire. Caldrà anar seguint-ho. Però si per aquelles coses veiem que la fúria al carrer comença a créixer, de ben segur ja”la tindrem liada, i de valent”.

Mentre tant, entre torrons, crisis, dies de festa, excessos gormands i manifestacions religioses, cal que ens anem proporcionant estones agradables per experimentar l’art en la seva plenitud i dotar-nos aquests dies i sempre d’aquells ingredients tan necessaris per l’esperit com la música sacra de Händel, la de Bach o la de qui sigui amb la condició que incorpori aquest imprescindible substrat.

De moment, res més. Desitjar-vos un Bon Nadal i bons aliments.

Anuncis

Un llibre sobre el gran mestre Bach i sobre Pau Casals.


Las Suites para violonchello. En busca de Pau Casals, J.S. Bach y una obra maestra

Ara que aviat vindrà el dia de sant Jordi m’agradaria recomenar-vos un llibre sobre el compositor alemany del barroc (i de tots el temps) J.S Bach i sobre un dels nostres més grans catalans universals, Pau Casals.

Las Suites” és un llibre ben pensat i força singular per què presenta simultàniament una doble biografia acompanyada d’un relat, a mode de tres en un. La primera la del excels compositor alemany, la segona la del nostre català universal Pau Casals, mentre que el relat és en la primera persona de l’autor en el que se’ns explica entre d’altres coses les vicissituds, anècdotes i curiositats que el van dur a llançar-se en la composició d’aquest llibre tan entretingut.

L’autor, un tal Eric Siblin de qui fins ara no se’n havia sentit parlar en l’àmbit de la música “clàssica” trasllada l’estructura musical d’una suite a l’estructura compositiva del llibre. Així enlloc de capítols trobem 6 parts (com les 6 suites per a violoncel de Bach) composades a la vegada d’un Preludi, d’una Alemanda, d’una Courante, d’una Sarabanda, d’un Minuet, i finalment d’una Giga final per a cada una de les suites. Per tant, es podria dir que el llibre conté 36 capítols en un total de 259 pàgines. I això el fa un llibre d’àgil lectura i més si tenim en compte l’estil narratiu periodístic propi de l’autor.

Els dos primers moviments de cada una d’aquestes 6 parts, és a dir, el Preludi i l’Allemanda els dedica a presentar-nos la vida de Bach, la seva família, els seus progressos artístics i dificultats dins l’ambient protoalemany del segle XVII.

Els dos següents (Courante i Sarabanda) els dedica a Pau Casals en especial atenció, primer a la seva infantesa i després a la seva vida en el marc de les grans adversitats de la Catalunya del segle passat, les seves reaccions i la seva apassionada i aferrissada defensa dels drets humans i polítics en vers les agressions dels diversos feixismes europeus i en especial de l’espanyol.

I els dos darrers (Minuet i Giga) a l’impuls captenidor de l’autor per endinsar-se en les figures de Bach i Casals, a les motivacions i inspiracions que ambdós generen en tota persona amb un mínim de sensibil.litat musical i els detalls, certament interessants de la considerable recerca històrica (viatges a Barcelona i Catalunya inclosos) per la necessària documentació del llibre.

Per tant, ens trobem davant de tres històries diferents de tres èpoques ben diverses (Barroc, Segle XX i l’actualitat). I tot ben travat malgrat les inevitables discontinuïtats.

No és però, un llibre per experts musicòlegs ni erudits en la matèria. Però molt probablement fins i tots aquests hi podran trobar detalls que desconeixien. Això el fa sens dubte un llibre absolutament recomanable perquè d’ell i gràcies a ell s’aprèn força apropant-nos a aquests dos grans personatges. I no cal dir que per tots aquells que sentim una enorme emoció tant pel gran mestre com pel nostre, probablement més destacat català universal del segle passat, és un llibre imprescindible.

El llibre conclou amb un més que generós grup de recursos finals tals com comentaris, notes sobre fonts, una extensa bibliografia i discografia recomanada i d’un index onomàstic complert que el complementen molt adequadament i que permetrà la recreació de l’autor que volgui aprofundir amb qualsevol dels aspectes del llibre.

En definitiva, una lectura historico-musical alemanya, catalana, espanyola, europea i mundial molt agradable, interessant i entretinguda. Tant de bo, aquest “llibre de l’any 2010” segons la revista “The Economist” el puguem un dia veure traduït a la nostra llengua a banda de les prop d’una desena que ja el tenen, per tal de que el nostre país també tingui la versió que li correspon sobre el català i europeu que més ha contribuït a difondre l’obra del qui va posar els ciments de la música occidental mentre duia el nom de Catalunya a banda i banda del planeta.