Arxiu d'etiquetes: Heròdot

Heròdot i els orígens de la història


Una de les gran sorts que tenim com a país és que malgrat el poder destructor d’aquesta crisi que tan ho enrareix tot, encara hi ha pulmons culturals que ens permeten respirar una mica de cultura.

Ahir al nostre estimat Ateneu barcelonès es presentava  la publicació del volum IX i últim de la Història d’Heròdot de la col•lecció Bernat Metge, amb traducció renovada i posada al dia a carreg de Joaquim Gestí. A la taula hi havia a banda de l’esmentat traductor, el prestigiós hel•lenista Jordi Pàmias professor de la UAB, Ramon Alcoberro, filòsof i ponent de la secció de Filosofia de l’Ateneu Barcelonès i Francesc Guardans, vicepresident de l’Institut Cambó.

És del tot evident que Heròdot (Halicarnàs, 484 aC – Thuris, 425 aC) és un personatge central de la cultura europea. Savi i historiador (el primer de la història i valgui la redundància) ens va deixar com a llegat una obra monumental on a banda de narrar els fets que li van tocar viure (la Grècia Clàssica en el seu apogeu), ens revela les passions del homes i ens parla de les seves debilitats. I dic, parla (del verb parlar) per què el contingut narratiu de la seva “Història” hi predomina més que la pretensió analítica i documental de les seves fonts. Per això Heròdot, gaudeix més de les preferències dels filòlegs que dels historiadors, sobretot dels de forta tradició marxista.

Alguns, argumentant una teòrica falta de rigor en les seves descripcions, el consideren inferior en rigor historicista envers l’altre gran historiador que ens van deixar el grecs, Tucídides. Però a canvi, el fa especialment més agradable de llegir sobretot per què, tot mantenint una considerable distància en relació als fets que observa i ens explica (cosa estranya en els temps que corren) la seva obra conté nombroses anècdotes que nodreixen el coneixement i contribueixen a millorar-ne el ritme i el plaer de la seva lectura.

En aquesta presentació de la nova edició del volum IX, es va esmentar que Ryszard Kapuściński, periodista, escriptor i assagista polonès, en el seu llibre Viatges amb Heròdot explica que Heròdot era temut per la censura estalinista. No és gens d’estranyar. En general, tot el què es pensament, cultura i lliure expressió acostuma a generar milers d’anticossos als partidaris dels totalitarismes. Per això, amb el llegat d’Heròdot i per extensió de tota la saviesa clàssica no només tenim l’antídot ideal i necessari, sinó tota la connexió necessària amb els valors humans per fer-nos més savis, educats i cultes. D’aquí, la importància de mantenir els lligams amb els clàssics i de practicar-ne l’assiduïtat sempre que puguem.

Felicito, per últim l’edició renovada d’aquesta Història a tots els que l’han fet possible així com a tots els altres que amb d’altres iniciatives permeten dia a dia que els pulmons culturals del nostre país segueixen bombejant l’aire humanístic i cultural que tanta falta ens fa.