Arxiu d'etiquetes: Barcelona

El Messies de Händel


Arriba Nadal i amb ell els seus dies de festa. Siguin poc o molts els que amb fe catòlica assisteixin a les diferents manifestacions religioses d’aquests dies, hi ha també motius pels no creients, ateus o agnòstics per trepitjar els grans temples cristians de la nostra geografia. La raó: l’autèntica profusió de concerts de música sacra que es presenten per aquesta època, com també per Setmana Santa.Händel (1685-1759)

Per exemple, el celebèrrim Messies de Händel (Georg Friedrich Händel 1685-1759) és el desembre un dels més representats. Sense anar més lluny, ahir a càrrec de l’Orquestra Barroca Catalana i Cor Lieder Càmera. El lloc: la Basílica de Santa Maria del Mar; altrament coneguda per alguns com La Catedral del Mar arrel d’un passat èxit editorial (best seller d’Ildefonso Falcones) se’n van fer una magnífica interpretació. Llàstima que les dimensions del temple es presentaven descomunals en comparació a la potencia vocal dels solistes (que no del cor).Santa-maria-del-mar

Com es recordarà, “El Messies” és un oratori de quasi dues hores de durada que té per un dels més celebrats fragments el famós “Al•leluia“, banda sonora d’un bon nombre de casaments religiosos (no sé ben bé per què, tenint en compte que aquest “Al•leluia” té a veure en la resurrecció de Crist i per tant en l’època de Pasqua).

“El Messies” es va estrenar a Dublín l’abril del 1742, quan aquí Barcelona tot just havien passat només 28 anys de la nostra derrota davant del setge ferotge perpetrat per Felip V. Aquest monarca, que no se’n sortia sol va haver de recórrer amb suplica a la col·laboració del seu avi francès Lluis XIV per tal què li aportés un petit contingent militar de “només” 20.000 homes (amb la seva corresponent artilleria) per enderrocar la tossuda resistència catalana.

Ens trobem enmig de l’època Barroca europea que relativament poc temps després es posaria en marxa per escalfar els motors i entrar de ple a la Il.lustració. Així, mentre els catalans seguíem llepant-nos les ferides provocades per la desastrosa guerra de Successió i els del centre de la península intentaven crear una Espanya unificada a base de la força, entre tots perdíem el nord (mai més ben dit) de la revolució en el camp del pensament i de la cultura. A Europa (sobretot França, Anglaterra o Alemanya) s’estaven ja pre-configurant els primers Estats-Nació amb els seus defectes i les seves virtuts.

Uns cinquanta anys més tard de l’estrena de l’obra en qüestió, a França, la indolència i la displicència tan de la noblesa com de l’església acabarien encenent la guspira de la irritabilitat. La desfavorable evolució de l’economia estava provocant a les classes populars grans retrocessos en poder adquisitiu fins el punt de començar a patir fam i tota mena de penúries. A la llarga, com és sabut, això li costaria el cap (entre uns quants milers) també al rei francès Lluís XVI (que tant abadonada tenia a la Maria Antonieta per culpa d’una fimosi), hereu de l’anteriorment esmentat proveïdor militar de Felip V, Lluís XVI.

Clar que d’aquest darrer fet fa ja més de 200 anys. Però alguns diuen que el malestar actual comença a presentar alguns paral·lelismes evidents amb moments històrics previs a fets violents o revolucions. No sé si és el nostre cas. Per saber-ho caldrà anar prenent puntualment el pols a la violència del carrer. De moment aquesta no es fa notar gaire. Caldrà anar seguint-ho. Però si per aquelles coses veiem que la fúria al carrer comença a créixer, de ben segur ja”la tindrem liada, i de valent”.

Mentre tant, entre torrons, crisis, dies de festa, excessos gormands i manifestacions religioses, cal que ens anem proporcionant estones agradables per experimentar l’art en la seva plenitud i dotar-nos aquests dies i sempre d’aquells ingredients tan necessaris per l’esperit com la música sacra de Händel, la de Bach o la de qui sigui amb la condició que incorpori aquest imprescindible substrat.

De moment, res més. Desitjar-vos un Bon Nadal i bons aliments.