2014. Any de sortida?


Només els economistes mediocres fan previsions sobre l’evolució de l’economia sense dades contrastades. La intuïció, les sensacions o les percepcions personals extretes de converses de carrer no són mai ben vistes des del punt de vista del rigor acadèmic o professional. Per això cal ser sempre prudent en els judicis i encara més si aquests es pensen posar negre sobre blanc deixant-ne per tant, constància escrita.

No disposo de cap dada a mà que corrobori el que diré ara. No he basat els meus arguments en cap font de primera mà que els justifiqui. Tampoc tinc a l’abast cap model macroeconòmic que em permeto fer cap sentència en un sentit o altre. Tampoc de cap estudi aprofundit. Així doncs em dedicaré tot seguit a fer anti-ciència i de la bona. Enuncio que el que tot seguit deixaré anar es basa únicament en allò tan poc objectiu com el palpit i la presumpció. A l’estil del pèssim economista que he mencionat anteriorment. Així que agafeu-vos fort.

En termes econòmics serà un any molt més positiu del què sembla. Que ningú pensi que em paguen els partits polítics que els interessa difondre aquest missatge. Tot el contrari. Si alguna cosa he après ja a la meva edat, és a mal fiar-me de les promeses interessades de molts col·lectius. Usualment sóc  crític en les asseveracions que a tot i a dret ens serveixen en safata dia rere dia. I tendeixo a vegades compulsivament a qüestionar-ho tot.

Tot i així flairo unes ganes boges de sortir de la fastigosa crisis que tant de mal ha fet. Noto que hi ha molt desig reprimit de consumir (parlo dels que han pogut mantenir els ingressos però que han preferit posposar despeses) i observo també que hi ha en les empreses molts plans d’inversió en el calaix dels seus principals executius que desitgen deixar d’estar congel·lats per cobrar vida amb tot el seu vigor.

És força compartit que l’economia està directament correlacionada per la psicologia. De fet, la paraula depressió, que sovint s’utilitza per a descriure els seus períodes recessius més profunds, n’és clarament una evidència. És per això que crec que de manera similar a l’humana, a la sortida del pou no li segueix la tristesa ni la paral·lisis ni la desapetència. Sinó tot el contrari, el comportament pendular propi dels humans ens portarà a l’altra banda; no necessàriament a la bogeria desfermada dels anys més “excitats”. Però si a recobrar l’energia i les ganes de viure en millors condicions. D’aquesta manera les xifres de consum impulsades per un escenari menys amenaçador, la consolidació dels esforços exportadors dels darrers anys, la progressiva reducció dels nivells de deute privat i públic, així com el menor cost del recurs financer, contribuiran decisivament a treure el peu del forat. I aquest procés es retroalimentarà amb força.

El motiu d’això breument explicat s’anomena “efecte del contagi anímic” però aquest cop en positiu.

La confiança exterior millora i l’interior també noto que ho està començant a fer. I això anirà a més. Així contra el que diuen els “experts” la sortida de la crisi no serà tan suau com prediuen, sinó que serà més plena i decidida del què ens pensem. S’admeten apostes.

Per tant si us dic: “molt bon any a tothom” no ho dic tant com a desig (que també) sinó també en la convicció de què per a molts serà clarament un any força millor que l’anterior.

Anuncis

Un pensament sobre “2014. Any de sortida?

  1. Xavier

    Tant de bo sigui com dius i que la teva aportació contribueixi al contagi de l’optimisme. Realment, amb les taxes d’atur, treball precari i deute públic i amb el comportament del crèdit bancari que tenim, és un pronòstic molt agosarat, el qual espero, tanmateix, que l’encerti.

Els comentaris estan tancats.