Josep Maria Espinàs. Una vida articulada.


Reconec i no em sap greu dir-ho -tot el contrari- que m’agraden els llibres de l’Espinàs. No els he llegit tots, és clar. Entre altres raons perquè en té unes quantes dotzenes fruït d’una llarga vida dedicada a l’escriptura en tota mena de gèneres.

El Josep Maria Espinàs té ara 86 anys. Recordo que per Sant Jordi de fa tot just 1 any i mig (2012), vaig poder obtenir d’ell la dedicació personal al llibre que aleshores publicava: Entre els lectors i jo. Em va semblar que tot i l’edat, mantenia una salut física i mental extraordinària. Un ja firmaria ara mateix. Després d’intercanviar unes paraules em vaig alegrar d’haver pogut estrènyer la mà d’un dels escriptors actuals més rel·levants de les nostres lletres. D’això potser no n’hi ha prou
consciència. dedicatòria

Com és sabut l’autor té un bon record (de Guiness?) en nombre d’articles diaris. Més de 11.000, durant 35 anys. Quina constància!

El seu darrer llibre n’és precisament un recull. Una selecció d’aquestes petites peces literàries recollits en un autèntic corpus de 500 pàgines. Una Vida Articulada (Edicions La Campana) que per cert, ja s’ha tornat a editar recentment. Una vida art

I quin plaer m’ha donat llegir-lo. És un compendi ple de saviesa, respecte, fina ironia, amenitat i bonhomia. La seva manera d’escriure és planera i entenedora, lluny de barroquismes i ampul·lositats. Crec que haver-se mantingut fidel en aquest estil des dels seus inicis, ha fet possible en part, l’ampla difusió que avui té de la seva obra.

La perspectiva autobiogràfica hi és òbviament present. Per tant, s’hi entreveu el seu caràcter, la seva personalitat. I crec que tothom estarà d’acord en què Josep Maria Espinàs és tot un senyor en el sentit ple de la paraula. Alguns dirien un senyor dels d’abans, dels que ja no se’n troben. El motiu, una profunda educació, correcció i gentilesa. Però per altra banda, per uns hàbits personals i professionals. Segueix utilitzant una Olivetti, fuma en pipa i viu allunyat dels estris informàtics del nostre temps i de les xarxes socials.

L’Espinàs el pot llegir des del més erudit lector al més casual i menys habitual o habituat. Aquesta n’és també la seva gràcia, que agrada o pot agradar a tothom. Si això ho combinem amb l’amplitud dels temes que tracta -molts directament relacionats amb la condició humana, la societat o la natura- ja tenim l’abast universal de la seva obra servit. I malgrat que la fórmula sembla senzilla cal dir que no és gens fàcil saber captar i interpretar els fets i les coses per a exposar-los amb tanta claredat i el·legància.

La base és la capacitat d’observació subtil i analítica, probablement exercitada durant molt de temps, oferida de manera amable i relaxada. Ell fa com si la complexa realitat es pogués passar per un sedàs –el seu- i es pogués presentar de manera totalment entenedora, sense dificultats i alhora suggerent. Musicalment aquest concepte em fa pensar en Mozart, que fa de la composició allò fàcil i senzill quan en realitat, no n’és gens.

És precisament per aquesta capacitat tan manifesta que m’agradaria poder-li demanar que abordés aquells temes més de tipus transcendental o filosòfic però que -així ho diu en algun article de llibre- ell sembla rebutjar. No voldria ser injust amb l’autor demanant-li allò que no vol fer. Però voldira imaginar-me la satisfacció que em produiria la seva versió per exemple, sobre el fet religiós, l’existència humana o l’art, a mode d’assaig, encara que fos breu.

Josep Pla, diu sobre Josep Carner: “… Carner, fa l’efecte de l’home que ha imposat uns límits a la seva vida mental per delicadesa -per timidesa, potser- encara, per sentit del ridícul…”

Bé, no sé si el nostre autor té aquesta aversió per un motiu similar o no. El què si se és que una persona tan llegida, tan viatjada i tan culta com ell, indubtablement seria un gaudi pels seus lectors, si es decidís per un nou “andante” sobre qualsevol altra qüestió que es trobi un mica més enllà de la present quotidianitat.

De ben segur té idees i encara força. Però també té opcions personals i no sóc jo ningú per demanar-li a un home, a un senyor com ell -que tan altres coses ens ha donat- allò que no vol o no li ve de gust.

Mentrestant, li desitjo molta salut, molts viatges i els anys suficients per tal de què pugui veure com aquesta catalanitat que sempre ha defensat tingui el marc de reconeixement que encara li falta. Però que amb una mica de sort podrà tenir ben aviat.

Anuncis

2 pensaments sobre “Josep Maria Espinàs. Una vida articulada.

  1. Joan Peco

    I és que moltes vegades les explicacions de les realitats més complexes tenen una sol.lució elegant, una construcció senzilla que meravella al que la descobreix. Tots hem tingut revelacions de mestres, amics i companys que ens ha fet veure que les solucions a problemes que aparentment irresolubles resulten màgicament il.luminades i resoltes per una innocent forma d’abrandar-les, per una visió més humil de plantejar-les, o fins i tot per canviar la perspectiva d’observar-les. Per això són tant importants aquestes figures com la del Espinàs, que donen a voltes les claus per entendre una mica millor allò que ens envolta, allò que sempre hem tingut a l’abast i que no hem acabat de copsar mai. Per fer -ho cal moltes vegades mirar amb la puresa d’un nen i amb l’humiltat del que res té, però ja se sap que aquestes virtuts desgraciadament no són valors que cotitzin a l’alça hores d’ara. Felicitats per l’article, Lluís

Els comentaris estan tancats.