La Boxa i la TV


L’altre dia fent zàping amb el comandament vaig anar a parar a un canal en el que retransmetien un combat de boxa. Estupefacte, vaig sentir els elogis d’un dels comentaristes vers un dels dos boxejadors, més o menys en els termes següents:stopboxok

 “… el boxeador que defiende el título es tremendamente inteligente. Su estilo es muy elegante y es un auténtico placer verle en combate. Se caracteriza por mantenerse harmoniosamente en el ring en todo momento y busca siempre la ocasión idonea para con una mano limpia, mandar al contrincante a dormir en la lona…”

Us puc assegurar que per la cara que feia aquest defensor del títol, adjectius com elegant i harmoniós no haguessin estat mai els primers que m’haguessin vingut al cap. La metàfora de la ma neta que envia a dormir a l’opositor, també em va deixar fora de lloc. Quasi és a mi a qui, per l’astorament em deixa KO amb aquests comentaris.

I és que com sempre passa hi ha gustos per a tothom. I se suposa que cal respectar-los sense criticar. Però no puc evitar fer la reflexió sobre fins a quin punt a vegades ens trobem davant d’abusos del llenguatge.

També passa que en el món dels “toros” comentaris d’aquest tipus també hi són força habituals. També en el món dels esports. Sobretot quan cal referir-se als jugadors que més destaquen. Sabem que en el món del futbol, per exemple, també hi ha (suposats) Picassos o Mozarts… com sabem també que hi ha jugadors que juguen amb cert avantatge perquè alguns confirmen categòricament que tenen a Déu (nostre senyor) al seu favor. ¿O no heu sentit mai l’expressió: “Déu és argentí”?

Pretén el comentarista ensenyar-nos a apreciar la bellesa intrínseca de la boxa? Es creu realment al peu de la lletra la veritat de les seves pròpies paraules? No ho sé. Prefereixo pensar que l’embriaguesa que li genera l’intercanvi de cops de puny el porta a cometre clarament un abús del llenguatge. M’inclino més a pensar que el narrador el què pretén és presentar la follia pugilística com a manifestació artística equiparable al ballet “El llac dels cignes” o el de “La bella durment”, per exemple cosa que m’horroritza i m’indigna.

Trobo que una activitat d’aquest tipus (per negar-me a utilitzar el terme esport) que tants efectes nocius acaba comportant a qui el practica (la “Demència Pugilística” és una malaltia neurodegenerativa reconeguda) hauria de començar a replantejar-se seriosament.

Està clar, que utilització de la metàfora i de l’eufemisme ens pot seduir a donar un vot d’oportunitat a seguir escoltant, veient i consumint un determinat espectacle. Però encara està més clar que l’espectacle de la violència penetra en les llars de manera immune i que només amb la nostra ferma voluntat d’exercir una actitud crítica i reflexiva ens hi podem oposar. I més quan la TV s’esforça hipòcritament a revestir-la de digne, estetética i entretinguda.

Anuncis